dijous, 4 d’octubre del 2018

Un tret al cap de Pau Miró



El passat diumenge dia 30 a l’Auditori de Sant Cugat:
Un tret al cap de Pau Miró





Autor i director: Pau Miró
Repartiment:
Periodista: Emma Vilarasau
Dona: Imma Colomer
Noia: Vicky Luengo
Col·laboració especial: Jordi Bosch








Pau Miró proposa una història tendra i amarga a la vegada, interpretada per tres personatges femenins que ens parlen de les formes diverses que pren la censura tant en l’àmbit públic com en el privat. 
L’última creació del dramaturg Pau Miró pren la forma d’un thriller periodístic que, tot i això, no renuncia a l’humor ni a mostrar els aspectes més íntims dels personatges protagonistes.



“Sembla que darrerament una gran part del periodisme s’ha centrat en l’impacte que produeixen les notícies i en com aquest impacte passa per davant de qualsevol altre criteri. En el com s’explica la notícia, l’espectacularitat del dolor és més important que la mateixa notícia.
L’alarmisme i la por són la conseqüència més evident d’aquest tractament de la informació.
Les polítiques ultraconservadores del que es coneix com el món occidental es freguen les mans. Vivim en un estat de pànic generalitzat, que ha aconseguit provocar una reacció conservadora en els receptors de notícies. En els votants. En els ciutadans, al cap i la fi.
Aquests busquen la manera més ràpida, precipitada, immediata i contraproduent de sentir-se segurs. Fabricar por per generar dependència de la protecció. Així doncs, no és estrany que en aquesta equació hi apareguin la intolerància i l’estigmatització del que és diferent. En això s’ha convertit descaradament Europa, i malauradament tothom n’ha estat còmplice.

Però el periodisme es pot exercir amb llibertat?

La informació que consumim arriba d’uns bons intermediaris?

Són els periodistes lliures per desenvolupar la seva feina?

Un tret al cap deixa algunes preguntes a l’aire.
Es pot permetre la societat un periodisme conformista i poc desafiant amb les versions oficials (interessades) amb què sovint intenten acontentarnos les estructures de poder?

Allò que no diem, que no afrontem, que no volem veure, ens permet construir relacions autèntiques?”

Pau Miró


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada