diumenge, 7 d’octubre del 2018

La dona de negre_teatre_Teià (Barcelona)



Aquesta setmana al teatre La Flor de La Palma de Teià,


Es tracta de l’adaptació teatral d’un llibre de l’escriptora Susan Hill, de terror gòtic, amb fantasmes i casalots maleïts.
A "La dona de negre" ens trobem amb una obra que, a primera vista, pot semblar senzilla a nivell visual. No obstant això, hi ha un enorme treball que juntament amb el joc de llums, ombres i sons i amb quatre elements bàsics sobre escena, s'aconsegueix posar en marxa la imaginació i que sobre l'escenari veiem cavalls, carruatges i fins i tot un gos.

SINOPSI:
Arthur Kipps, advocat de mitjana edat, busca un teatre i contracta els serveis d’un actor professional per a que l’ajudi a recrear quelcom que li va succeir anys enrere i que encara el turmenta. Un succés real però fantasmagòric i amb resultats tràgics per a ell i la seva família.
A l’escenari, en Kipps comença a explicar la seva història de manera cohibida i desconfiada; però poc a poc, guiat per l’actor, va creixent en ell la confiança i la capacitat per a interpretar els diferents personatges de la seva història.


dissabte, 6 d’octubre del 2018

La jaula de las locas_Teatre Tívoli_Barcelona




LA JAULA DE LAS LOCAS
¡La vida empieza hoy!

Inspirada en la popular obra de Jean Poiret, el musical és fruit del talent de Jerry Herman i Harvey Fierstein. S'ha representat ininterrompudament per tot el món des de la seva estrena. Aquesta temporada, arriba al Teatre Tívoli en una espectacular versió dirigida per Angel Llacer i Manu Guix.




"La jaula de las locas" és un gran cant a la llibertat individual i col·lectiva. Una atrevida posada en escena, sorprenents coreografies, exuberant disseny de vestuari i una temàtica universal, el converteixen en un dels musicals més aclamats de la història.





Sinopsi:

La plàcida vida de parella d'Albin i Georges, propietaris del club nocturn "La Cage aux Folles" de Saint Tropez, es veu totalment alterada per una notícia inesperada. Jean Michel, el fill de Georges, es va a casar amb la filla d'un diputat ultraconservador, acèrrim defensor dels valors més tradicionals en la vida familiar. La trobada explosiu entre dues famílies tan diferents desencadena una divertidíssima comèdia plena d'amor i de situacions delirants.



dijous, 4 d’octubre del 2018

Un tret al cap de Pau Miró



El passat diumenge dia 30 a l’Auditori de Sant Cugat:
Un tret al cap de Pau Miró





Autor i director: Pau Miró
Repartiment:
Periodista: Emma Vilarasau
Dona: Imma Colomer
Noia: Vicky Luengo
Col·laboració especial: Jordi Bosch








Pau Miró proposa una història tendra i amarga a la vegada, interpretada per tres personatges femenins que ens parlen de les formes diverses que pren la censura tant en l’àmbit públic com en el privat. 
L’última creació del dramaturg Pau Miró pren la forma d’un thriller periodístic que, tot i això, no renuncia a l’humor ni a mostrar els aspectes més íntims dels personatges protagonistes.



“Sembla que darrerament una gran part del periodisme s’ha centrat en l’impacte que produeixen les notícies i en com aquest impacte passa per davant de qualsevol altre criteri. En el com s’explica la notícia, l’espectacularitat del dolor és més important que la mateixa notícia.
L’alarmisme i la por són la conseqüència més evident d’aquest tractament de la informació.
Les polítiques ultraconservadores del que es coneix com el món occidental es freguen les mans. Vivim en un estat de pànic generalitzat, que ha aconseguit provocar una reacció conservadora en els receptors de notícies. En els votants. En els ciutadans, al cap i la fi.
Aquests busquen la manera més ràpida, precipitada, immediata i contraproduent de sentir-se segurs. Fabricar por per generar dependència de la protecció. Així doncs, no és estrany que en aquesta equació hi apareguin la intolerància i l’estigmatització del que és diferent. En això s’ha convertit descaradament Europa, i malauradament tothom n’ha estat còmplice.

Però el periodisme es pot exercir amb llibertat?

La informació que consumim arriba d’uns bons intermediaris?

Són els periodistes lliures per desenvolupar la seva feina?

Un tret al cap deixa algunes preguntes a l’aire.
Es pot permetre la societat un periodisme conformista i poc desafiant amb les versions oficials (interessades) amb què sovint intenten acontentarnos les estructures de poder?

Allò que no diem, que no afrontem, que no volem veure, ens permet construir relacions autèntiques?”

Pau Miró