Avui
fa una setmana que la Tara està amb mi.
Ja s'han acabat els plors a la nit i quan m’en vaig de casa.
Per a mi ha estat molt dur, ho passo molt malament, però sé que només és qüestió d'uns dies, aplicar petits trucs, perquè li sigui a ella també més fàcil i ja està. Val la pena uns dies difícils a canvi de la resta.
Ara és fantàstic m’en vaig de casa i estic tranquil·la perquè sé que ella també ho està i no ho passa malament esperant la meva tornada, perquè ja sap que jo sempre torno.
Ja s'han acabat els plors a la nit i quan m’en vaig de casa.
Per a mi ha estat molt dur, ho passo molt malament, però sé que només és qüestió d'uns dies, aplicar petits trucs, perquè li sigui a ella també més fàcil i ja està. Val la pena uns dies difícils a canvi de la resta.
Ara és fantàstic m’en vaig de casa i estic tranquil·la perquè sé que ella també ho està i no ho passa malament esperant la meva tornada, perquè ja sap que jo sempre torno.
I mentrestant el meu jardí està sentenciat, com podeu veure en aquestes fotografies:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada