Passats uns mesos de la pèrdua de la “TORNA” la meva
gossa Beagle, de la que ja us en he parlat, vaig decidir buscar de nou un gos.
En principi només sabia que seria gossa i de
mida mitjana. Finalment ha estat gossa però una mica més gran un setter irlandés.
Vaig contactar amb el propietari de una
parella de setters irlandesos, que havien estat pares el passat dia 13, per mi
una bona senyal.
El diumenge passat els vaig visitar per confirmar
l’adopció.
Us presento al pare,
i a la mare,
la tercera per la esquerra es la TARA
En definitiva d’aquí unes setmanes, tindré la
TARA amb mi.
Una preciosa setter irlandesa, que espero hereti
el caràcter dels seus pares, amigables, afectuosos e intel·ligents.
Con sempre he buscat un nom amb significat,
aquest cop i al ser una gossa amb un pelatge vermell o caoba i, a la que estic
segura estaré molt lligada, se’m va acudir el nom de “Tara” per la pel·lícula.
Una preciosidad Mercé. Y muy bien la descripción que haces del pelaje y las cualidades de los padres. Y el nombre también "Tara" tierra roja que atrae y liga (en la película). Enhorabuena.. Saludos
ResponEliminaGracias Paco. Me han dicho que casi ya se aguanta de pie. Espero poderla tener conmigo en Agosto. Ya la verás.
ResponElimina